Impost sobre Béns Immobles (IBI)

L'Impost sobre Béns immobles¹ és un tribut directe de caràcter real que grava el valor dels béns immobles.

Constitueix el fet imposable de l’impost la titularitat dels drets següents sobre els béns immobles rústics i urbans i sobre els immobles de característiques especials:

1. Una concessió administrativa sobre els immobles o sobre els serveis públics als quals estiguin afectes.
2. Un dret real de superfície.
3. Un dret real d’usdefruit.
4. El dret de propietat.

Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de béns immobles rústics, urbans i de característiques especials els que defineixen d’aquesta manera les normes reguladores del Cadastre immobiliari.

Persones o entitats obligades a declarar
Les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, Llei general tributària, de 17 de desembre, que tinguin la titularitat del dret que, en cada cas, sigui constitutiu del fet imposable d’aquest impost.

Exempcions en els béns rústics forestals
La base imposable d’aquest impost està constituïda pel valor cadastral dels béns immobles, sens perjudici de les exempcions que preveu la normativa. En aquest sentit, pels béns de caràcter forestal, estan exempts de tributació:

• Els béns comunals (forests)².
• La superfície de les forests, públiques o privades, poblada amb espècies de creixement lent determinades per reglament, que tinguin com a aprofitament principal la fusta o el suro, i sempre que la densitat de l’arbrat sigui la pròpia o normal de l’espècie de què es tracti³. L’exempció en aquests casos és de caràcter indefinit, total i automàtic.
• La superfície de les forests en què es duguin a terme repoblacions forestals o regeneració de masses arbrades subjectes a instruments d’ordenació forestal aprovats per l’Administració forestal. Aquesta exempció té una durada de 15 anys, comptats a partir del període impositiu següent a aquell en què se’n faci la sol·licitud⁴, i s’ha de sol·licitar a l’Ajuntament corresponent.

Cal entendre, d’acord amb la doctrina tècnica consensuada, que en les forests que disposen d’un instrument d’ordenació forestal aprovat es garanteix la regeneració de les masses forestals independentment del tractament silvícola aplicat.